Una de les obres imprescindibles d'Anthony Browne, un àlbum ple de tendresa i amb una dosi d'humor sobre el valor de l'amistat i la solidaritat.
El 1974, Koko, un goril·la ensinistrat a la Universitat de Stanford per fer servir la llengua de signes, va demanar un gat als científics que l'observaven i el va cuidar com si fos el seu fill.
Uns mesos després el gat va desaparèixer i durant molts dies en Koko va expressar la seva tristesa a través de senyes. Aquest fet, que va provocar la discussió sobre si altres espècies poden sentir emocions humanes, va servir d'inspiració a Anthony Browne per a la creació d'una de les seves obres conegudes.
En La petita Bellesa, com en el cas real, un goril·la que sap comunicar-se per senyes, i té tot allò que pot desitjar, se sent sol i decideix demanar als seus cuidadors una mica de companyia. Així coneix a Bellesa, una gateta que pren llet i mel amb ell, passeja, juga... Junts són feliços, però una nit, mentre veuen una pel·lícula, el goril·la es posa molt nerviós, furiós i els seus cuidadors decideixen separar-los.
