Es pot afirmar que Verdaguer fou un veritable poeta dels pobres, per la seva implicació, a través de la caritat, en l'ajuda dels indigents i miserables que en la segona meitat del segle XIX deambulaven per la Barcelona de la revolució industrial. Amb un primer un recorregut històric i literari per l'època del poeta, l'autor, Pere Tió, presenta una antologia de textos de Jacint Verdaguer sobre la pobresa i la caritat però també sobre la injustícia i el dolor amb textos, en bona part inèdits, sobre la persecució que sofreix i el patiment que les privacions econòmiques i les calamitats naturals provoquen a la humanitat. L'epíleg de la poeta Maria Sevilla clou el recull compartint 'la manera apassionada que va tenir [Verdaguer] d'expressar la desmesura' i ens interpel·la sobre la nostra societat avui.
