Laura ha passat els quaranta, no té gaires aspiracions i vol una vida tranquil·la. Decideix convidar les seves companyes de carrera al seu aniversari. Ben aviat descobrirà que ha estat una mala tria, com totes les que ha fet durant la seva vida des que va deixar la carrera.
------
Les preposicions parla d'assajament i d'abús en una institució pública d'educació superior. Però també parla d'amistat, del pas del temps, de cinc dones reals que comparteixen un passat comú i estan construint, cada una com pot, el seu camí cap a la realització professional i personal.
Les preposicions existeix, perquè el que no es comparteix sembla que no hagi passat, perquè hem callat i normalitzat, durant molts anys, comportaments violents contra les dones en el nostre entorn, també allà on estudiàvem. Totes ho hem viscut, d'una manera o d'una altra, i encara avui.
Com a dona que escriu, és inevitable que inclogui parlar també del creixement de la consciència en la nostra societat respecte d'aquests comportaments inapropiats que ara podem identificar i assenyalar. Per què ara?
Abans no teníem les paraules; avui podem posar-hi un nom.
És un tema delicat, en soc conscient, i al mateix temps sent que és essencial parlar-ne; parlar d'assetjament sexual i abusos de poder en l'àmbit públic (una universitat), parlar del qüestionament pel cercle privat i l'acarnissament pels mitjans de comunicació. Cal la reconstrucció d'una memòria col·lectiva per a les dones, per a la societat. És essencial compartir el nostre relat.
Per les dones que ho han viscut. Per les que ho viuen. Perquè deixi de passar.
Aina de Cos
