La primavera de l'any 1938, després del trencament del front d'Aragó per part de l'exèrcit de Franco, les tropes republicanes van haver de reorganitzar tots els seus serveis militars. Poblacions lleidatanes i del centre de Catalunya, que fins aleshores havien patit tímidament els estralls de la guerra, van començar a patir-ne directament les conseqüències. La petita població bàsicament agrícola de Pujalt, al llindar entre les províncies de Barcelona i Lleida, n'és un cas paradigmàtic. El XVIIIè Cos d'Exèrcit republicà la va escollir com a epicentre pel descans i ensinistrament dels seus soldats. Aquest llibre ens explica, gràcies a la consulta de fonts orals, arxivístiques, hemerogràfiques i arqueològiques, les claus per entendre les vicissituds i intromissions castrenses en els afers locals. La complexa estructura d'espai que requeria aquesta nova base d'instrucció avituallament, higiene, descans els conduí a la requisa de múltiples edificis i al bastiment de nous equipaments per als futurs soldats de la república. La difícil adaptació i encaix entre ambdós comportà l'aparició de múltiples friccions, entrebancs i estranyes morts. Molts d'aquests espais s'han convertit en vestigis històrics de primer ordre, que han estat museïtzats en un Memorial únic a nivell espanyol.
