Al llarg de tota la història de la filosofia occidental, des de Plató fins a Russell, l'estatut ontològic de l'universal ha estat una de les qüestions més debatudes. En temps de Vicent Ferrer, la mena de realitat que calia atorgar als termes generals no era sols una qüestió d'ordre lògic, afectava igualment la filosofia natural i la teologia. En la Qüestió sobre la unitat de l'universal, escrita a Lleida entre els anys 1370-1372, Vicent Ferrer elaborà la seva pròpia resposta al problema dels universals. L'argumentació, concisa i subtil, mostra que Vicent Ferrer excel·lia en el domini del discurs filosòfic del segle XIV. Les seves reflexions, redactades originalment en llatí, foren traduïdes a l'hebreu a mitjan segle XV.
