Marià Vayreda va respondre als desafiaments del seu temps amb les armes, el pinzell, l'emprenedoria i la ploma. Publiquem per primer cop el relat Quatre tipus. Notes per a una novel·la (1896), reconstruït a partir dels manuscrits de l'autor. Ja s'hi pot apreciar l'empremta estètica i ideològica de Carles Bosch de la Trinxeria, José María de Pereda i Josep Torras i Bages. L'obreta és l'antecedent textual del darrer llibre que l'autor olotí publicà en vida: Sang nova (1900). En el desplegament narratiu que dugué a terme entre el relat d'extensió reduïda i la novel·la va redefinir el contingut del text. Allò que, en un principi, era un enfilall de vuit quadres costumistes adscrits a l'escola modernista de bona mena -al servei del debat entre l'artista muntanyenc, imbuït del misticisme del paisatge, i la societat sota influència clerical- va convertir-se en una novel·la de tesi tradicionalista destinada a negar i rebatre la línia del catalanisme fundacional de Valentí Almirall.
