El 2011 se celebraven al Montsià i al Baix Ebre, dues comarques de les Terres de l?Ebre, 208 bous ?festes taurines participatives?; l?any 2018, en van ser 439. Aquest augment contrasta amb la pràctica desaparició d?aquest tipus de festes taurines a la resta de Catalunya i amb el propòsit polític en marxa d?abolir-les. La defensa gairebé unànime d?aquesta part del territori d?un dels elements de la seva identitat no pot desvincular-se del menysteniment i la marginació de que porta dècades sent víctima. És com un darrer episodi d?aquest maltracta-ment crònic que s?interpreta l?assetjament legal, polític i mediàtic de que són objecte els seus festejos taurins, que desafien els valors morals hegemònics i resulten incompatibles amb la imatge oficial del que és i ha de ser la cultura popular nacional catalana. Aquesta qüestió convida a pensar a propòsit de com la producció institucional de patrimoni immaterial està determinada per objectius polítics i requeriments mercantils en matèria d?autenticitat cultural, però pot generar dinàmiques de resistència que posen de manifest com el patrimoni pot esdevenir ta
