En David, un noi d’origen humil, creu que si s’esforça pot arribar on vulgui, com va vaticinar el seu professor de primària. Per respecte a la seva germana, que va morir quan vivien en condicions precàries, no vol progressar socialment si no és demostrant la seva vàlua. Contra això s’interposa la fascinació que sent per ell la Mireia, la filla d’un gran empresari de Matadepera que en David coneix a ESADE, on pot estudiar gràcies a l’herència del pare.
Paral·lelament, ha de fer front al xantatge emocional a què el sotmet la mare, una dona invàlida i possessiva. El noi intenta resoldre el conflicte de manera cerebral, com ha fet sempre. Però s’oblida del tsunami de les emocions. Després de sortir de la caverna platònica, des d’on veia ombres desfigurades, copsarà els matisos de la realitat; la seva empatia el portarà a intervenir en la vida de persones properes i descobrirà que pot fer amistats que creia impensables.
Mentrestant, la Mireia es volatilitza per negligència seva. ¿Tan important era demostrar les seves habilitats al reputat empresari?
