«Reiterat Rei Tarat« sinspira en la descomposició que viuen tots els personatges a la tragèdia «El rei Lear» de Shakespeare, i se centra en els seus dos arquetips contraposats: Lear i Cordèlia. El rei-pare que personalitza lautoritat i la filla petita que connota obediència i sinceritat. És amb ells que sorigina el desequilibri de poders que dona lloc a la trama, i amb ells sacaba. Des que el pare dona la paraula a les seves filles fins que la mateixa paraula perd el sentit. Així que la filla es rebel·la contra lordre imposat i es reivindica amb personalitat, el pare comença a perdre els estreps i acaba desautoritzat. És un viatge cap a la consciència de la mort, de la funció de la defunció, i és desgranat des de la retòrica que es precipita cap a la bogeria. Del seny a la follia. De la realitat a lespeculació.
La bogeria desoladora dun pare que ha perdut lautoritat sobre les seves filles semmiralla aquí amb el moment pertorbador que viuen els fills en limpàs viscut a ladolescència. En una i altra situació sembla que la seva percepció no encaixi amb la resta de la humanitat. Lenteniment no entén de disbarats. I el llenguatge mateix ho engloba tot: també la confusió.
El pitjor que podem fer, però, és menystenir la paraula. Posar paraules a allò que ens passa és una passa per salvar-nos de la desolació. I permetrens delirar a consciència ens pot despertar el debat i la imaginació.
