'Rossinyol que vas a França, rossinyol; encomana m a la mare, rossinyol...' Talment com ell, en Jan Castres va ser mobilitzat per l'armada francesa quan va esclatar la gran guerra l agost del 1914. Va ser traslladat a un país que no era el seu, malgrat que la seva nacionalitat deia el contrari, i juntament amb reclutes de l altre costat dels Pirineus, vestits com ell amb l uniforme blau i pantalons vermells, van ser conduïts cap a la frontera belga en mig d un infern anomenat Charleroi... Així acabava a La muntanya màgica, amb la incertesa sobre el destí del desconcertat protagonista. La meva gosadia és ara fabular sobre com en Jan Castres es lliura d una mort quasi segura i maquilla la seva deserció per convertir-se en un heroi. El seu instint de supervivència, adobat per una imaginació singular, pròpia d un somiatruites arrogant, no exempta a parts iguals de bondat i roïndat, el portar&ag rave; fins a París... El personatge del protagonista està basat en Hans Castorp, del genial Thomas Mann
