Aquest llibre és un recull de poemes íntegrament dedicat a la vivència de l'Alzheimer en un ésser estimat: des de que s'apaga la primera llum, fins que arriba de ple la nit. La voluntat ha estat fer, d'aquests versos, un mitjà de consol i d'expressió de tot l'horror però també de tota la tendresa que comporta la malaltia. Les persones que pateixen el deteriorament cognitiu d'un ésser estimat passen por, desorientació, decepció, solitud, impotència i tristesa. Però també la malaltia, viscuda des de l'estimació, acaban essentuna lliçó de vida. Quan el cop intern del dolor es verbalitza i es comparteix, llavors s'obren camins alternatius: els de l'acceptació i la tendresa.
