«Rotija és gairebé un exercici d’exorcisme, el conjur premonitori de la mort, la malaltia, la decrepitud i la desaparició del desig. No es tracta, però, d’inspirar compassió. No és un lament confessional, sinó l’escriptura com a diversió i, per què no?, burla d’un mateix», del pròleg de Joan Rius Miralles.
