Amb pròleg de Julià de Jòdar. Reunits pel mateix Buzzati el 1958, aquests Seixanta contes han estat considerats, i amb raó, un veritable compendi del món poètic i literari d'aquest escriptor, venecià d'origen, però milanès de cor. En ells es troba representada tota la gamma dels seus temes i fonts d'inspiració: des de la visió surrealista a l'horror de la vida urbana; des de l'alienació i fascinació de l'home per la tecnologia a la reflexió metafísica i religiosa; i tot en un ampli ventall de narracions que aconsegueixen sorprendre sempre el lector. L'estructura del conte com a gènere li va com anell al dit a l'habilitat narrativa de Buzzati que, veritable mestre del relat breu, es mou lliurament entre el seu món meravellós, fantàstic i imaginari, i tradueix en joc, tragèdia o misteri les situacions que poden semblar més banals o insignificants.
