Defineixo el Seixantisme com un moviment general plural i de molta vitalitat, que es desenvolupa principalment entre 1959 i 1971, sustentat per lamalgama de diverses iniciatives politicoculturals potents, imaginatives, amb una voluntat col·lectiva molt aferrissada, en què convergeixen dos objectius: lantifranquisme i lafirmació de la cultura com a forma definidora de la identitat catalana, amb la consciència estesa i esperançada de la fi del règim franquista i de ladveniment de la democràcia. És lesglaó imprescindible de renaixement cultural que fonamenta les bases en què es van definir i conformar els Països Catalans democràtics posteriors. Lassaig se centra en diversos moviments i fenòmens col·lectius que reflecteixen aquella embranzida, des de la música i la literatura al disseny, larquitectura o lassociacionisme, entre daltres, i es tanca amb una cronologia que els entreteixeix.
Per a molts serà un descobriment que taparà amb una mà de pintura realista els anys seixanta idealitzats i poca-soltes que shan imposat per tot arreu, per culpa del costumisme de la moda. Per a daltres serà una manera de fer encaixar un trencaclosques de lectures o de records. Serà un estímul per aprofundir, contrastar, completar. Per als lectors que vindran serà una referència indiscutible. Del pròleg de Julià Guillamon
