Síria sense flors és un doble viatge al cor de la bellesa i de
la barbàrie. És una travessia en què la viatgera, igual que
Ulisses, cerca la seva Ítaca particular fent del temps un sol
temps, el de l'horror i el de la subtilesa, el de l'amor i el mai
més, entrellaçant-se en uns poemes amb tota la força lírica i
reivindicativa de la poesia en majúscules escrita sense concessions.
Amb aquest poemari Àlvarez Roig ha escrit un llibre
definitiu, fundacional i redemptor d'una realitat tan propera
com ignorada pels ulls d'Occident, que prefereix obviar
l'existència de tots els pobles desheretats de la terra. L'obra
fa de pont entre cultures, entre passat i futur i entre el jo i
l'altre. Síria sense flors fa reviure els morts, sacseja els vius i
suposa una nova fita dins d'una trajectòria poètica coherent,
sòlida i madura.
