Una sèrie de personatges passegen per damunt de les ferides que la vida els ha infringit. Algunes han cicatritzat més o menys bé, però d’altres es van obrint i tancant, i les nafres són doloroses. La violència, explícita i implícita, apareix de manera intermitent en la vida d’aquests homes i dones. S’exhibeix en diferents formes: emocional, verbal, misògina, masclista, sexual... però violència al cap i a la fi.
Una sivella, lluent i brillant, és la peça que els uneix a tots plegats i que els portarà a prendre decisions arriscades de conseqüències imprevisibles. De fet, a través de les marques causades per les sivelles, descobrirem com aquests éssers humans esdevenen persones complexes, contradictòries, animals sense ànima, criatures desesperades. En alguns casos, aprofiten les segones oportunitats; en d’altres, les ferides del passat els portaran a la desesperació.
La sivella, aquesta sivella, és alhora causa i efecte, excusa i essència. L’entramat de la novel·la parteix de l’objecte, que esdevé motor dels subjectes.
Josep Maria Fonalleras
