El setembre del 2012, Joaquim Nadal va ser rellevat precipitadament en la direcció del PSC. Amb la llibertat i la distància que no tneia, però amb la mateixa passió serena de sempre, Nadal s'ha encarat a les anotacions del seu dietari i les ha encreuat amb alguns temes de fons. El resultat és un relat viu i interessant, de memòria personal i col.lectiva, que arrenca l'any 1995, amb la seva candidatura a la presidència de la Generalitat, i s'acaba el dia que torna les claus de la seva bústia del Parlament. Nadal no esquiva qüestions controvertides, i fa desfilar per les pàgines del llibre personalitats com Jordi Pujol, Felipe González, Paqual Maragall, Narcís Serra, Artur Mas i un llarg etcètera.
Ara que el nostre país assaja una transició d'expectatives extraordinàries però plena de trampes i perills, cal assumir i interpretar bé el passat remot i recent, del qual Joaquim Nadal dóna un testimoni imprescindible.
Uff, va dir ell, l´avi Marc ! Un llibràs. 740 pàgines que no són un llibre de memòries fàcilment manipulable; el fet de la immediatesa que suposen uns dietaris escrits, i ben escrits, assegura la sinceritat de l´autor. Una mica complicat de llegir perquè va endavant i endarrera en el temps. Imprescindible lectura per qui hagi seguit la vida política catalana dels últims 20 anys. Constatació de l´olla de grills que devien ser els dos tripartits.
El llibre és bo i costa d´entendre que l´autor hagués dit coses com ara que\"ell i el Baltasar havien revisat els llibres de l´INCASOL i que tot estava correcte\", o que \"personalment revisaria els vàters dels trens de Rodalies\" o que en plena crisi de lErnest Maragall fes una entrada al Parlament dient \"Un cop ha quedat tot perfectament aclarit...\", o que quan dos trens
van quedar aïllats al túnel sentenciés allò de \"Va funcionar perfectament la comunicació exterior; no va funcionar la comunicació interior\". Tot això no ho recorda el llibre.
Però ja se sap que en política hi ha moments de calentor i de febre i també d´altivesa innecessària i això s´ha de perdonar.
El llibre no s´amaga de mostrar les maniobres , el desconcert i el desgovern interior d´un partit, en aquest cas el PSC. Això malauradament segueix tenint actualitat.
El llibre és a més el personatge, el Quim Nadal, home intel.ligent,culte, lector,escriptor, col.leccionista, amant dels llibres i de bona taula. Amb independència de la ideologia que puguin tenir els lectors de \"Testimoni de càrrec\", és d´obligació recomenar la seva lectura.
Els que critiquen els polítics i la política sense aportar res, és millor que s´abstinguin i que llegeixin una altra cosa. L´AVI MARC
Uff, va dir ell, l´avi Marc ! Un llibràs. 740 pàgines que no són un llibre de memòries fàcilment manipulable; el fet de la immediatesa que suposen uns dietaris escrits, i ben escrits, assegura la sinceritat de l´autor. Una mica complicat de llegir perquè va endavant i endarrera en el temps. Imprescindible lectura per qui hagi seguit la vida política catalana dels últims 20 anys. Constatació de l´olla de grills que devien ser els dos tripartits.
El llibre és bo i costa d´entendre que l´autor hagués dit coses com ara que\"ell i el Baltasar havien revisat els llibres de l´INCASOL i que tot estava correcte\", o que \"personalment revisaria els vàters dels trens de Rodalies\" o que en plena crisi de lErnest Maragall fes una entrada al Parlament dient \"Un cop ha quedat tot perfectament aclarit...\", o que quan dos trens
van quedar aïllats al túnel sentenciés allò de \"Va funcionar perfectament la comunicació exterior; no va funcionar la comunicació interior\". Tot això no ho recorda el llibre.
Però ja se sap que en política hi ha moments de calentor i de febre i també d´altivesa innecessària i això s´ha de perdonar.
El llibre no s´amaga de mostrar les maniobres , el desconcert i el desgovern interior d´un partit, en aquest cas el PSC. Això malauradament segueix tenint actualitat.
El llibre és a més el personatge, el Quim Nadal, home intel.ligent,culte, lector,escriptor, col.leccionista, amant dels llibres i de bona taula. Amb independència de la ideologia que puguin tenir els lectors de \"Testimoni de càrrec\", és d´obligació recomenar la seva lectura.
Els que critiquen els polítics i la política sense aportar res, és millor que s´abstinguin i que llegeixin una altra cosa. L´AVI MARC
