En quatre seccions que representen quatre espirals que
giren al voltant de la idea de l’amor, que obsedeix el poeta,
l’autor reprèn una recerca poètica que s’iniciava a Poemes
d’Abissínia, poemari amb el qual Tintes molles d’alba es troba
estretament emparentat, fet ja visible en la mateixa estructura.
Amb un llenguatge de vegades ribià, d’altres vegades més
expressionista, es trena un Univers interior que desemboca
en una revalorització tant de l’amor com de la solitud.
“Gavaldà explora totes les possibilitats expressives de la
paraula i, en cadascuna de les seves composicions, exposa
aquesta percepció especial del món que l’envolta per tal de
representar les pròpies experiències.” “La poesia d'Albert
Gavaldà ens empeny a trenar un recorregut vital intens i
profund amb uns versos fets de carn, vísceres i ànima.” (del
pròleg de Carme Cruelles)
