L’any 1666, un jove estudiant anglès va demostrar que la llum blanca del sol contenia tots els colors de l’arc iris. Inspirada per aquell experiment llegendari, una audaç aristòcrata francesa n’imaginava un altre que la duia a somiar en un Univers ple de nous colors que ni ella ni ningú no podia veure. I en un tercer experiment —aquest cop ben real—, un músic alemany exiliat va constatar que la llum invisible imaginada per la dama no era el producte d’una fantasia delirant, sinó una certesa que anunciava l’existència de múltiples formes de radiació impossibles de concebre fins aleshores. Aquesta és la història de la descoberta de l’espectre electromagnètic, la realitat intangible que s’estén des de les ones de ràdio fins als raigs gamma i de la qual només veiem una ínfima part, la llum visible; i és, alhora, la crònica dels seus protagonistes i dels temps en què van viure. És, de fet, la història de com es van descobrir les diverses radiacions que omplen de «colors» l’Univers.
