El Tractat de les penes particulars dinfern és una de les manifestacions més singulars i significatives de la recepció de Dante en la cultura catalana i europea del segle xv. Joan Pasqual, teòleg franciscà de Castelló dEmpúries, el va compondre com a apèndix a la Summa de pena, segon volum duna obra de divulgació teològica sobre el més enllà inaugurada el 1436 amb el Llibre de beatitud, dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull. Joan Pasqual cita Dante com a autoritat i adopta el seu Inferno com a model per a descriure les penes de linfern teològic, citant-ne centenars de versos en italià i servint-se del comentari que nhavia fet Pietro Alighieri, segon fill del poeta. Pasqual interpreta els components mitològics de linfern dantesc aplicant-hi també les tècniques de moralització que li proporciona lenciclopèdia mitogràfica De fabulis poetarum o Ovidius moralizatus de Pierre Bersuire.
