El setè volum de les Tragèdies d’Eurípides presenta dues de les tragèdies més sorprenents del dramaturg atenès. En l’Hèlena Eurípides capgira el mite tradicional sobre la figura d’Hèlena per parlar sobre la relació entre veritat, mentida i aparença, un tema molt present en les discussions filosòfiques de l’Atenes clàssica. L’Ió, en canvi, aprofundeix en la qüestió de la identitat a través de la figura d’aquest fill d’Apol·lo i Creüsa —descendent de la línia reial atenesa per via materna— que desconeix els seus orígens. Eurípides ho aprofita per qüestionar un dels mites fundacionals atenencs, el de l’autoctonia, que marca el dret de ciutadania a la ciutat d’Atenes. Les tragèdies es presenten amb una acurada edició i traducció en vers de l’hel·lenista Jaume Almirall, que també ha redactat les notícies preliminars.
