Aquesta és la història d’una dona que de petita va patir abusos per part del seu padrastre i que reflexiona sobre el sentit de l’experiència que li va tocar viure. Sap que mai entendrà realment què va passar, i així i tot continua buscant, amb la distància pacificadora dels anys però amb la ràbia intacta. Pensar és com la lluita d’un samurai contra un monstre, i per lluitar contra els monstres del passat i els que apareixen en el moment de ser mare, aquesta dona utilitza les armes amb què s’ha format: les armes de la literatura.
Trist tigre és una aventura del pensament que ens proposa acompanyar la narradora en els seus plantejaments al voltant de la violència sexual, del mal, del trauma, del silenci, però també de les maneres possibles de ser un adult protector, de la llibertat, de la veritat, del relat. Com explicar una història inexplicable? Com escoltar una història que ningú vol escoltar? Què fer amb «això» que és terriblement greu i alhora perfectament normal?
Trist tigre no és un llibre, és una bomba, una petita bomba artesanal que detona a casa, en la intimitat de la lectura. Té la intensitat i la fragilitat de les coses concebudes en solitud i amb fúria. També té la boja i ridícula ambició que tot salti pels aires.
