A Laura Codina, una advocada de cinquanta-set anys, se li obre una perspectiva professional engrescadora quan ja no l'esperava. El possible nomenament com a consellera d'una multinacional representa, per a ella, l'ocasió d'ajudar econòmicament la seva filla, que viu una situació difícil: està casada amb una altra dona però els sogres no l'accepten, i els nets de la Laura en pateixen les conseqüències. De sobte, a ella li toca bregar amb quatre oenagés, involucrar-se amb uns fets que transcorren a la regió sud-americana del Chaco, al Paraguai, fer-se càrrec de qui són els coroinos, com viuen i quins problemes tenen i, finalment, prendre uns determinis que mai s'hauria imaginat.
Jugant amb les perspectives d'uns personatges molt diversos i prescindint d'elements sobrers, Carles Casajuana desplega un argument que avança de forma simultània a Barcelona, Londres, Buenos Aires, Asunción i el cor del Chaco i que aborda unes qüestions molt actuals –l'explotació dels últims espais verges, el futur de les poques poblacions indígenes que sobreviuen, les contradiccions del progrés– però poc freqüents en la literatura catalana d'avui.
