Aquesta biografia, elaborada després d?anys de recerca i a partir de documentació autobiogràfica inèdita, pretén descobrir la trajectòria desconeguda d?un influent home de consell que es va voler mantenir sempre a l?ombra i que va adquirir un sostingut compromís amb la seva societat, bombejat per unes profundes conviccions religioses. Nascut a Barcelona l?any 1919 i amb la vida marcada per la guerra civil i la malaltia, Josep Maria Vilaseca fou un funcionari destacat de l?estat franquista que, durant la primavera del Concili Vaticà II, va deixar la seva professió per ser coherent amb una densa maduració ideològica. A partir d?aquest moment, fent ús de la fortuna familiar i fruit d?una mentalitat progressista, va impulsar un seguit d?activitats encaminades a bastir la futura ciutat democràtica: va posar en marxa la Fundació Jaume Bofill, va recolzar diaris, revistes o editorials, i va ajudar a institucionalitzar entitats de tota mena. Poques figures del catalanisme van ser tan rellevants durant la complexa dècada dels setanta. Còmplice d?Alfonso Carlos Comín o Joaquín Ruiz-Giménez, col?laborador de Josep Tarradellas i Jordi Pujol, va actuar com una eminència grisa de la represa de l?autogovern i va treballar amb la tenacitat d?un home d?estat per posar els fonaments d?una Generalitat sòlida...
