«Ara fa vint-i-cinc anys, Els viatgers de la Gran Anaconda van emprendre un camí a la sintonia de Catalunya Ràdio. La idea era recórrer el món a través de converses amb viatgeres i viatgers i dibuixar-lo en l'aire a partir de les seves observacions i vivències. Aquest programa era i és encara una proposta radiofònica de mirada oberta al món. També d'?una invitació a una manera de mirar-lo, amb curiositat i respecte. I amb ganes d'?entendre'?l, malgrat que això, certament, és un exercici que no s?'acaba mai. (...) El viatge ens transforma i ens fa com som pel cúmul de vivències acumulades. Després de vint-i-cinc anys viatjant som una mica la llum del tròpic després d?'una tempesta; la conversa de cafè amb el jove revolucionari; la família que fuig d'?una illa que ara és riu; l?'aurora boreal que s'?ondula i refulgeix als cels de les nits àrtiques; el refugiat que plora; la solitud obscura i humida d?'un vell temple enmig de la jungla. Som la miríada d'?atols de corall encastats com gemes precioses en aigües de tots els turqueses imaginables. Som la pols de la misèria d?'Etiòpia, d?'Haití o de Madagascar».
