Traduït a més duna dotzena de llengües, la crítica europea ha relacionat Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rabelais. El seu primer llibre de relats, Uf, va dir ell (1978), va ser valorat unànimement com una aportació de primeríssim ordre a la renovació del panorama literari local i a la configuració duna llengua literària moderna i genuïna. Després van venir Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury i Lilla de Maians. A cada llibre ha sabut augmentar lexigència i el rigor, i ha generat a més un enorme i desacostumat interès popular, com a El perquè de tot plegat (1993) i Guadalajara (1996). Avui Monzó ha revisat tots els seus contes publicats fins ara, aplicant-hi aquella mateixa exigència i rigor. Vuitanta-sis contes nés el resultat. El lector hi apreciarà el millor Monzó.
