Ningú encaixa més que tu (Comanegra, 2024) és un recull de contes escrit per Miranda July, escriptora i artista multidisciplinària estatunidenca. El llibre és el quart títol en formar part del catàleg “CUL-DE-SAC” de Comanegra i sembla seguir les directrius d'aquesta col·lecció editorial que promet «humor, ironia i sàtira». La meva experiència llegint el llibre, però, ha sigut de pura incomoditat més que d'humor. En aquests contes s'hi parla de moltes coses, però jo destacaria dos temes que sempre són latents.
El primer de tots: el desig. El desig (en especial, el desig sàfic, entre dones) és un element que podem trobar en pràcticament tots els contes. Els protagonistes d'aquests relats s'obsessionen amb algú que no poden arribar a tenir per molt d'esforç que hi posin. O que ja tenen, però no de la manera que voldrien. A través dels contes anem llegint la fallida d'aquests personatges que intenten fer possible una cosa que no passarà mai. Els veiem intentar-ho tot fins a l'extenuació, fins a les últimes conseqüències. A més a més d’això, l'autora no ens avorreix escrivint situacions (o reaccions o plantejaments o escenaris o...) gens normals. Miranda July s'encarrega de fer servir la seva creativitat per inventar relats exagerats i poc convencionals. Llegir-la és fer-ho sense saber cap a on anirà el desenvolupament de cap història.
El segon element que he trobat que marca la direcció dels relats —i lligat a aquest primer— té a veure amb la impossibilitat d'aconseguir aquesta connexió amb algú altre. Com deia, els contes expressen la fallida constant de l'intent d'apropament, de la consumació del desig. Amb això no significa que la tragèdia marqui el to de cada conte, perquè sí que és cert que hi ha un punt d'humor i acidesa en cadascun d'ells, però podríem dir que mai no hi ha una resolució del tot feliç. Els contes et deixen amb un somriure incòmode en acabar.
Recomanaria aquest llibre a algú que busqui llegir un text diferent, burleta i exagerat allunyat del realisme quotidià.
Cristina.
