Hi ha persones que desperten tanta fascinació com rebuig, que t'atreuen com un imant i alhora et fan por, i alguna cosa et diu que val més que te'n mantinguis lluny. Aquesta historia és la d'una d'aquestes persones. Es diu Ben, i potser ja n'has sentit a parlar. De fet, aquesta historia comença en un funeral. El mort no tenia ni vint-i-quatre anys i l'han assassinat. Uns paios que el detestaven van decidir matar-lo a cops. Al comiat només hi han assistit vuit persones. Quan moren, què ens en queda, d'aquells que hem estimat? Nosaltres. Quedem nosaltres. La nostra memòria. I el que en fem, dels records.
