En aquests relats, Diderot proposa un seguit de problemes ètics, que qüestionen la moral convencional i l'absolutisme ideològic del seu temps, a partir de la combinació de fets i personatges històrics amb d'altres de ficticis, tot impregnat d'una modernitat d'estil sorprenent. El filòsof aprofita la dicotomia entre veritat i versemblança per reflectir la mateixa sàtira social i intel·ligència que han fascinat tants lectors.