Un escantell és tant el tros sortint com la marca que queda. A partir d'aquesta doble construcció el poeta presenta la paradoxa de dos espais sense cap connexió però que acaben confluint en una vida, bastida a través dels records que han esdevingut ficcions, com les del cinema o les de la literatura que apareixen en els poemes. Però són unes ficcions que aclareixen la realitat. Allò que és més familiar en la infantesa i en els llocs que la construeixen es confronta amb l'estranyesa d'un nou territori en la vida adulta. Tots aquests «espais» contradictoris esdevenen petites històries, pròpies i alienes. I, en l'endemig, trobem una sèrie de poètiques per explicar aquestes històries, que transiten també en el terreny de la ficció i la contradicció: és possible un relat objectiu quan l'eina que el transmet és el llenguatge, simbòlic per naturalesa?
