Otto Gross, alumne directe de Freud, va saber veure el potencial revolucionari de la psicoanàlisi més enllà de l'ús clínic i individualitzat, per a descobrir les causes dels problemes socials. Gross descriu el conflicte entre l'individu que vol mantenir la seva essència i individualitat, enfront de les imposicions externes: la família, la societat i l'Estat. Explica ue els individus més intensos, més conscientes o reflexius, sovint des de nens, tenen una relació més estreta amb la realitat i no accepten l'incoherent o l'injust. Partint de la voluntat de poder de Nietzsche, va elaborar la seva teoria sobre la tensió entre allò propi i allò aliè, i com es construeix la sexualitat sobre aquesta tensió. Sense autoritat no hi ha repressió sexual, i sense ella no es reprodueixen l'autoritarisme ni certes patologies.
