Moltes nits, mentre vivia a París, sortia a córrer. Travessava la plaça de la Bastille i enfilava Saint Paul, cap al Marais. Just a la cantonada hi havia un bar de copes amb terrassa. La gent hi bevia i hi xerrava alegrement, protegits per la llum vermella de la brasserie i per una frondosa paret plena de gessamins que feia estiu. Cada cop que hi passava m'impregnava de l'olor eterna i nocturna dels gessamins. El gessamí és el record de totes les coses bones.
