Aquest llibre té per base la consideració de l'espai com a denominador comú dels treballs recollits. Presenta en primer lloc una anàlisi dels mètodes d'estudi de la variació territorial, amb exemples catalans i romànics que demostren la utilitat de la geolingüística per a la interpretació històrica de fets dialectals; les mostres de l'Atles lingüístic del Domini Català i del Petit Atles Lingüístic del Domini Català il·lustren una nova manera d'interpretar l'evolució del lèxic i dels mecanismes fonètics i gramaticals en funció de l'espai, enriquida aquella amb noves aportacions sobre la procedència aragonesa i no mossaràbiga de certs mots així com sobre aspectes de la cultura popular, com és ara l'anàlisi del joc del Pare Carabasser, que podria semblar local però que coneix, amb petites variants, una àrea pràcticament pancatalana. En relació amb la normativa, queda palesa, des de Torra (1640) fins a Fabra, la voluntat integradora de variants diatòpiques en el model estàndard i també les limitacions en l'acceptació d'aquestes a causa d'un coneixement incomplet dels dialectes o de criteris restrictius.
