A París, el primer de juny de 1310, una dona sentenciada per heretgia fou cremada públicament a la foguera. El procés judicial contra ella, travessat i atiat per intrigues polítiques d’alt nivell, posà de manifest, una vegada més, la tibantor ancestral entre l’individu i el col·lectiu, entre la certesa personal i el dogma imposat, entre el dret a la llibertat d’expressió i l’autoritarisme. Figura oblidada per la Història, insignificant i alhora gegantina, Margarida Porete s’enfrontà a un artefacte patriarcal rígid i intolerant, sense altres eines que la seva autonomia intel·lectual i la seva lucidesa espiritual, en una batalla tenaç i dolça, que l’havia de dur al martiri i, potser també, a la victòria.
