L'Uri Porc fa quaranta anys. Abans de bufar les espelmes ha de demanar un desig. Només que els desitjos no s'improvisen; al contrari: reclamen una reflexió prèvia. En un temps on el passat assoleix valor, on cotitza allò retro o vintage, on es remasteritzen els LP o es fan tributs als clàssics, on les sèries com Miami Vice són evocades amb passió juvenil, l'Uri Porc reflexiona sobre allò que ja no tornarà més. O sobre allò que, tal vegada, mai va marxar del tot. Ho fa de la mà de les seves exnòvies. Cada ex, un capítol. I en cada capítol Revival parla dels records de l'adolescència i la joventut, de la importància de tenir una colla, del poder de la música i del culte a les discoteques, dels moments passats que ja no tornaran però que són allí, disposats a ser evocats per fer-nos saber que tal vegada el passat no va ser tan dolent. O no va ser millor que el present. Revival posa en valor la moda, els vicis, els errors de joventut, les oportunitats perdudes, les farres viscudes, les cartes d'amor o els rotllos d'una nit.
