En esclatar la Guerra dÂ’Espanya, Ambrosi Carrion era un reconegut intel·lectual amb una dilatada trajectòria literà ria. Compromès amb la causa republicana, després de la desfeta del 1939 es va veure obligat a exiliar-se a ParÃs, on va defensar un ideari catalanista, republicà i dÂ’esquerres en les col·laboracions a les revistes de la dià spora (Endavant, Vincle i Mai No Morirem) o des de les institucions que va presidir a la capital francesa (el Casal de Catalunya de ParÃs i la Federació dÂ’Entitats Catalanes a lÂ’Estranger). Va morir el 1973 a Cornellà de Conflent. A lÂ’exili, Carrion va continuar lÂ’activitat literà ria com a poeta i dramaturg, tot i que els seus tÃtols només van arribar al públic en cercles reduïts. Aquest volum, amb peces teatrals que sÂ’editen per primera vegada, aplega Els camins dÂ’AntÃgona (1939), un drama dÂ’ambientació burgesa que tracta dÂ’un amor incestuós; Nit dÂ’embruixament (1945), un clam contra la devastació del conflicte bèl·lic, i LÂ’Ã ngel negre (1959), una lectura del perÃode republicà i de les conseqüències de la guerra i la revolució amb la defensa inequÃvoca de la legalitat republicana.
