En esclatar la Guerra dEspanya, Ambrosi Carrion era un reconegut intel·lectual amb una dilatada trajectòria literària. Compromès amb la causa republicana, després de la desfeta del 1939 es va veure obligat a exiliar-se a París, on va defensar un ideari catalanista, republicà i desquerres en les col·laboracions a les revistes de la diàspora (Endavant, Vincle i Mai No Morirem) o des de les institucions que va presidir a la capital francesa (el Casal de Catalunya de París i la Federació dEntitats Catalanes a lEstranger). Va morir el 1973 a Cornellà de Conflent. A lexili, Carrion va continuar lactivitat literària com a poeta i dramaturg, tot i que els seus títols només van arribar al públic en cercles reduïts. Aquest volum, amb peces teatrals que sediten per primera vegada, aplega Els camins dAntígona (1939), un drama dambientació burgesa que tracta dun amor incestuós; Nit dembruixament (1945), un clam contra la devastació del conflicte bèl·lic, i Làngel negre (1959), una lectura del període republicà i de les conseqüències de la guerra i la revolució amb la defensa inequívoca de la legalitat republicana.
