Un abisme de desigualtat i d'incomunicació dividia la societat catalana de finals del segle XIX. És en aquest context que Guimerà escrivia "Terra baixa". El patiment, la desemparança i l'esperit de revolta acreixien el cabalós i desbordat riu de la Catalunya popular, un riu damunt les aigües tumultuoses del qual l'obra de Guimerà esdevindria una poderosa metàfora col·lectiva, un mite popular explicatiu d'aquella societat tràgicament esquinçada, un símbol de la causa dels desposseïts contra la injustícia, de la bona gent contra "el llop".
