Terra incognita en la que ens endinsem mica en mica, país aspre de travessar i conquerir, la vellesa projecta grans ombres, va parant trampes i du fragilitat, però no podem separar-la de la vida: forma part del viatge de l'existència i també ofereix les seves pròpies possibilitats. És el moment de plantar arbres per als qui venen.
La vellesa és un art de viure que podem construir, en bona mesura, a partir de la nostra consciència, les nostres elec-cions, la qualitat de la convivència que conreem amb els altres, mai en solitari, dia rere dia. És un preparar-se a amollar, a acceptar l'inacabat, a cedir el control sobre el món i les coses.
En el cara a cara inexorable amb el cos, que ens traeix gradualment, Enzo Bianchi convida tothom a abraçar aquest moment de vida plena, sense fer concessions a una nostàlgia malenconiosa pel futur, ans trobant-hi l'ocasió preciosa de fer un acte generós de confiança en les noves generacions.
