Un recorregut pel temps en què transcorre la nostra existència,
per la memòria que sustenta aquest temps, i també per
l'oblit que viu en ell, afegeix Trujillo sobre A l'ombra de les
paraules. Dividit en tres parts, forma un conjunt d'imatges
suggeridores, de sensacions i sentiments ordits en harmonia,
i la seva estructura interna li dona la coherència d'un sol
poema. La primera part està escrita en passat, la segona en
present i la tercera profunditza en la introspecció tornant al
passat, a mode de conclusió de les relacions interpersonals
i de la maduresa de les mateixes.
