En el seu llibre anterior, A peu per Castella, Josep M. Espinàs ja es mostrava sorprès per l'absència de testimonis viscuts sobre el páramo i les terres de Sòria. Ara pot dir: «Els camins de Bizkaia, tampoc han vist passar mai cap escriptor que volgués anar a poc a poc per veure alguna cosa no premeditada, però real?». A peu pel País Basc és la crònica literària de la immersió que Espinàs ha fet en un paisatge i unes formes de vida que contrasten fortament amb les seves experiències anteriors. I la narració desmunta també molts tòpics, perquè l'escriptor mira i escolta allò que només a peu es pot veure i sentir als camins, als carrers i a les places dels pobles de Bizkaia. I així troba, al bosc d'Ermua, el capellà amic d'un regidor assassinat; i a Markina, la Universitat de la Pilota, i en una casa rural una basca nascuda a Califòrnia, i els supervivents del bombardeig de Gernika, i arriba a Lekeitio per entendre una mica més els bascos mirant el mar. A peu pel País Basc no és un llibre de política, ni d'història, ni de sociologia d'Euskadi. Es la narració d'una experiència personal, modesta però reveladora, d'uns fets i d'una gent que no surten mai als titulars dels diaris.
