L’Ida viu a Roma amb el seu marit, en Pietro, i arrossega una insatisfacció vital que en els últims temps s’ha traduït en una apatia sorda. Quan rep la trucada de la seva mare en què li demana que torni a Messina per ajudar-la a buidar el pis familiar perquè hi vol fer obres i vendre-se’l, l’Ida es retroba de ple amb el drama que la va marcar quan tot just tenia tretze anys: ja en fa vint-i-tres que el seu pare va sortir de casa i va desaparèixer. No va morir, simplement un matí com qualsevol altre se’n va anar i no va tornar mai més. Amb una prosa delicada i poètica, i una mirada especial sobre les relacions familiars i de parella, i els silencis i les pors que les basteixen, Nadia Terranova narra l’obsessió per la pèrdua, la lluita per sobreviure a les experiències traumàtiques i el pes implacable de la infantesa i del passat.
