Les pàgines de l’obra de Mercè Rodoreda narren més de cinquanta somnis. Són experiències oníriques plenes d’imatges suggeridores i inquietants que tenen un efecte poderós sobre el lector, que el corprenen. Són imatges literàriament meravelloses, excelses pel que fa al treball de l’idioma, colpidores en elles mateixes i que ens proporcionen alguna cosa d’universal i d’atàvica que no es pot dir amb unes altres paraules. L’escriptora de Sant Gervasi, la veu més clara i brillant que han donat les lletres catalanes del segle XX, considerava que els somnis constituïen «la vida veritable de l’home» i per això es va atansar a l’esfera de l’inconscient i va plasmar de manera recurrent la dimensió onírica dels seus personatges. El treball literari de Rodoreda per representar els somnis i dotar-los de significació s’inscriu en una llarga tradició que beu dels textos clàssics com la Ilíada, l’Odissea, el Gènesi o les Confessions de sant Agustí. Però, a més de nodrir-se d’aquesta tradició fecunda, l’interès de l’escriptora barcelonina pels somnis s’emmarca també en les avantguardes, en especial en el Surrealisme, que va saber veure en el somni un dels millors camins d’exploració artística. Si bé és cert que des de la dècada dels seixanta del segle XX ha existit un consens entre els crítics literaris a l’hora d’assenyalar que la prosa de Rodoreda és eminentment onírica, també és veritat que fins ara no hi ha hagut cap recerca que hagi estudiat aquest aspecte de manera profunda i completa. El somni blau, d’Eva Comas Arnal, ofereix una visió de conjunt dels somnis en la prosa de Rodoreda, estableix un corpus de passatges onírics dels seus contes i les seves novel·les i analitza des d’un punt de vista literari un bon nombre dels més destacats. Des del somni torbador que segueix el protagonista d’«Una fulla de gerani blanc» fins al somni del punyal de Quanta, quanta guerra… o al de l’alè del pare de La mort i la primavera, passant pels més coneguts sobre els coloms a La plaça del Diamant o sobre àngels a Mirall trencat, Eva Comas Arnal va desgranant un per un els principals somnis dels personatges de Rodoreda. Totes aquestes visions són una mostra clara que Mercè Rodoreda és una de les veus literàries del segle XX que millor ha sabut copsar la potència reveladora dels somnis.
