Aquest text com un mirall, com una rosa. Aquest llibre com
dir amor a totes les literatures que el precedeixen i sobretot
les que aquí l'agombolen. Les imatges de la bastida onírica
o inconscient del pre-somni, l'embriac que d'amor occí una
dona i la del conreador de lilàs.
Quina és la segona part de la construcció d'una identitat?
Si la primera és la identificació, la segona seria la memòria,
perquè sense memòria no hi ha vida. I, compte!, la memòria,
de la mateixa manera que ho són la identificació i la identitat,
és un artefacte trampós. L'agulla d'Àngels Moreno ho diu
molt bé: aquesta memòria com un simulacre, pura assuavint
el profund, un temps enganyós. L'obra de l'Àngels esdevé
un exemple de com, des de la poesia, es poden enriquir
determinats debats teòrics. I, a la vegada, ho matisa i saneja
perquè l'intent no ve d'una pulsió científica sinó creadora.
(De l'epíleg de Raquel Santanera)
