Vivim entre metàfores. No només en l'àmbit de la literatura. Parlem utilitzant les metàfores que van crear els nostres avantpassats i n'encunyem de noves, sumant-les a aquesta serralada infinita que representa el llenguatge. Però no som conscients de l'arma que tenim a les mans. Perquè la metàfora no representa únicament allò que ja és, sinó allò que podem arribar a concebre. Les dones sempre hem estat carn de metàfora. ¿I si abandonem els monstres i espectres i deixem enrere les cases encantades per anar a explorar nous territoris? Un assaig que ens convida a emprendre un viatge lluminós entre les tenebres del llenguatge, allà on neixen les metàfores que condicionaran els nostres murs, amb un estil narratiu prodigiós que consolida a l'autora com una de les grans veus de la nova generació literària actual. "Pronunciem una metàfora, com a mínim, cada vint-i-cinc paraules. En un dia, gairebé nou mil. En un any, més de tres milions. En tota una vida, tres-cents milions. Les metàfores, com l'univers, tendeixen a l'infinit. I no ens n'adonem, fins que una interrupció en l'ordre natural de la comunicació ens fa sobtadament conscients que parlem amb metàfores".
