Antoni Puig Gairalt (l’Hospitalet de Llobregat, 1888 – Barcelona, 1935) va ser una figura clau de l’arquitectura catalana, en el moment de la transició del noucentisme al moviment modern. Gràcies a la troballa del seu diari íntim, Marta Cervelló, que és neboda-neta seva, ens proposa un acostament biogràfic a aquest brillant arquitecte, que va destacar també com a pianista.
El llibre ens presenta els seus inicis, quan estudiava música al Conservatori del Liceu i pintura a l’escola d’art de Francesc Galí, i el començament d’una carrera que el situaria entre els primers arquitectes de la seva generació, amb obres tan emblemàtiques com la fàbrica Myrurgia de Barcelona (1930), així com el seu entorn cultural, els amics, els encàrrecs professionals i els neguits que van trasbalsar la seva vida, i alhora ens permet reconstruir l’entorn fèrtil i creatiu de la vida intensa a Barcelona als anys trenta.
