Pelegrí Casades i Gramatxes fou un dels més grans divulgadors catalans en l’àmbit de l’arqueologia de final del segle XIX i principi del XX. Va pronunciar més de tres-centes conferències, principalment al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), però també en altres institucions, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, el Col·legi dels Escolapis de Sarrià i el Centre Excursionista de Vic, entre d’altres. El present volum conté un estudi introductori de Jordi Vidal Palomino i la transcripció de les sis conferències que Casades va llegir al CEC entre el 13 de gener i el 17 de febrer de 1906. Malgrat que hi fa una interpretació dels aspectes més destacats de l’arqueologia i l’art mesopotàmics condicionada per la seva ideologia —catolicisme, antisemitisme i assiriofòbia—, queda palès que fou una personalitat destacada i reconeguda en el panorama arqueològic català d’aquella època.
