L'arxiu és un territori tensional que indefectiblement ens interpel·la i ens comprèn, en el doble sentit del terme. A través d'ell s'articulen, en diàleg, les memòries personals; aquella dimensió fugissera ?sempre fràgil i processual? que anomenem identitat vinculada a la memòria, i les col·lectives; aquella altra dimensió que se somnia compartida i coneixem com a història. Tanmateix, si s'assumeix la seva existència f(r)iccional, entre fractures, distorsions, sorolls, buits i dissidències, l'arxiu pot funcionar com a contra-història; un discurs inquiet, a contrapèl de l'oficial, que el reconeix alhora que el desconstrueix i el duu al col·lapse, mostrant quins són els mecanismes que el sostenen, quin és el cost que suposa mantenir-lo, i en desmunta les peces estratègiques, alterant-lo ?travessant-lo d'alteritat?, obrint ?en definitiva? la possibilitat de traçar unes genealogies altres, tal vegada discontínues i tartamudes, però presents i amb voluntat de ser visibles i sentides. Arxives FF desfila, enfila i teixeix, sense patró, els diàlegs genealògics, en una confluència de textos i d'autorxs impressiona
