L'autor que mira de reüll vol explicar com els autors contemporanis s'han servit de la tradició literària amb objectius ben diversos. Alguns, com Jacint Verdaguer i J. V. Foix, hi han trobat recursos i estratègies per formular la seva pròpia sentimentalitat sense la necessitat d'exposar-se o per resultar, contra tot pronòstic, originals en un context de reivindicació de la modernitat. En altres casos, es pot tornar als textos del passat per rebatre'ls ideològicament i donar-los una nova lectura (com passa amb un clàssic com La tempestat de William Shakespeare i la reescriptura que en fa Aimé Césaire) o perquè, com a Els Simpson, se'ls reconeix un pes incontestable dins de l'imaginari d'una comunitat interpretativa. El present assaig pretén demostrar el valor que tenen els clàssics per a la literatura moderna i postmoderna, fixant-se en gèneres i formats diferents (crítica literària, poesia, narrativa, teatre, cinema i dibuixos animats), d'autors occidentals entre els qual cal comptar, és clar, els catalans. Partint de disciplines i perspectives molt diverses, com la filologia, la lectura atenta, la traducció, el postcolonialisme i els estudis subalterns, entre d'altres, el volum es beneficia d'algunes de les aportacions metodològiques més representatives de la crítica del segle XX.
