Dionís, amb aparença mortal, arriba a Tebes per instituir-hi el seu culte, però Penteu, el jove rei de la ciutat, s'hi oposa amb un capteniment despòtic: captura algunes bacants del seguici dionisíac i empresona el déu, malgrat els advertiments que li fan sobre els beneficis que Dionís atorga als humans. Tanmateix, l'encegament i l'arrogància sempre sucumbeixen al poder insondable de la natura, com podeu llegir en un dels desenllaços més colpidors que ens ha donat la literatura grega antiga. Les bacants és una tragèdia gairebé inexhaurible, no ens deixa mai indiferents, perquè, a part de la seva bellesa intrínseca, potser desvetlla les contradiccions no resoltes que sempre romanen dins nostre.
